An experimental methodology to promote and evaluate the use of community networks for civic engagement (Paper in English)

Deliverables (Confine – European Project)

CitizenSqKm és una iniciativa educativa, periodística i de recerca, amb vessants comercial, tecnològic, de gestió pública i de participació ciutadana, per a comunitats compromeses.És un experiment que néix en el marc del projecte CONFINE de la Unió Europea i amb la inquietud d’investigar com les xarxes comunitàries (xarxes de telecomunicacions, propietat de la comunitat i gestionades pels seus membres) poden beneficiar els ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea.

Fem l’experiment en el barri del Poblenou de Barcelona amb Km2 Poblenou, involucrant la comunitat global i local perquè utilitzi una plataforma de geolocalització (un mapa al qual es pot accedir des d’un dispositiu mòbil o un PC ) per fer un cens del territori, els seus habitants, infraestructures, serveis, natura. Utilitzant dades generades pels ciutadans, per l’open data, dades de recerca, de sensor, ordenem la informació vinculada al barri.

Ens hem plantejat com dissenyar una ecologia de comunicació que utilitzi la geomedia (la geolocalització d’informació) per generar un major compromís cívic en xarxa. ¿Podem dissenyar un espai  on l’usuari pugui crear, guardar i consumir dades i en aquest procés esdevingui un ciutadà més implicat?  ¿És possible idear una metodologia flexible i adaptable per mesurar com un ús determinat de la tecnologia de geolocalització pot ajudar a transformar la comunitat? Caldrà poder mesurar el compromís cívic, la implicació del ciutadà i la transformació de la comunitat. Valors generats pel mateix procés i que són únicament mesurables per la comunitat: lacreació de comunitat, el valor d’ús del recursos comuns, el valor reputacional, el valor monetari, i el valor ecològic (impacte mes enllà de les fronteres del projecte mateix).

Per què fem aquest projecte? 
Les institucions es troben en un impàs, probablement com descriu Boaventura de Sousa Santos,  causat per l’impacte de les pressions contraposades, una pressió hiper-privatitzadora d’un costat i una pressió hiper-pública de l’altra. Les institucions s’enfronten a forts canvis, però observem que es resisteixen a canviar.  Escoles, universitats, mitjans de comunicació, administració pública, parlaments,… segueixen funcionant més o menys igual que ho feien el segle passat. En canvi, observem que les tecnologies de la informació i de la comunicació ens han obligat a modificar com aprenem, com ens informem i com ens organitzem i prenem decisions com a ciutadans, si que està canviant. La transmissió deixa de ser piramidal (de dalt a baix, d’un a molts) i passa a ser horitzontal (de molts a molts) i es desdibuixen els límits entre les disciplines i els papers que juguen els actors.
Volem aconseguir un model d’interacció  participatiu, en la seva lògica i en la seva pràctica, tal com proposaven Chadwick i May el 2001; i així superar les limitacions del ‘model de gestió’, en el qual l’internet serveix per disseminar informació, i les limitacions del ‘model consultatiu’, de consulta al ciutadà. Som conscients que estem a l’era de “l’economia de la informació en xarxa” dibuixada per Benkler el 2006, i que les noves dinàmiques socials han trencat les estructures piramidals i les estructures de mediació.

En els elements pedagògic i periodístic del projecte ens inspirem en les idees de:
-“Connected learning” de Mimi Ito – la qual defensa un aprenentatge lligat al desenvolupament social, a l’interès individual, i a l’oportunitat educativa, econòmica o política.
– Mètodes d’aprenentatge servei, descrits per Andrew Furco (1996). Pedagogia amb projectes d’aprenentatge servei- iniciatives col.laboratives, transversals i multisectorials.
– “L’economia de la informació en xarxa” de Yochai Benkler – una nova etapa en l’economia de la informació que transforma “com fem i intercanviem informació, coneixement i cultura”.
Creiem que aquestes idees es poden aplicar a l’àmbit de l’educació, del periodisme, però també a qualsevol procés on s’intercanvii informació, coneixement i cultura; per exemple en la gestió pública i en la recerca.

La Recerca
Pensem que un model de recerca d’interacció participatiu que no es pot crear seguint una metodologia que analitzi únicament el que passa online o el que passa offline, perquè aquesta distinció ha perdut tota raó de ser. Tampoc no es pot crear seguint només una metodologia no intrusiva, basada únicament en la observació i que es limiti a fer un diagnòstic.
Amb això no volem dir que les metodologies observacionals (les quals classifiquem com a convencionals perquè segueixen el procés convencional d’intercanvi d’informació de dalt a baix i de un a molts) no siguin útils, sinó que són útils quan es triangulen amb metodologies que accepten que és inevitable un cert intervencionisme i incisió (les quals classifiquem com a no-convencionals).

Combinarem metodologies convencionals amb metodologies no-convencionals, les quals uneixen la recerca amb el desenvolupament del projecte i integren processos col.laboratius, participatius, oberts i públics.

A. Metodologia Convencional: (transmissió piramidal)
Mètodes tradicionals
Quantitativa – enquesta, qüestionari, mostreig,..
Qualitativa- entrevista, observació, documents, escrits
+ Anàlisi de dades i Avaluació
Mètodes virtuals – mètodes tradicionals adaptats a la recerca de la xarxa
Entrevista → e- entrevista
Anàlisis estadística d’una pàgina web
Mètodes digitals- Que s’extreuen del mitjà
Anàlisis de la Xarxa – observar les característiques, nombre d’interaccions, els graus de separació, interconnexions entre els nodes, com les interaccions es distribueixen entre els participants, com evolucionen en el temps.
Anàlisis de Continguts- indicadors per determinar els termes més utilitzats, els temes més comuns, anàlisis de sentiment mesurant paraules positives o negatives.

B. Metodologia no-convencional (transmissió no piramidal)

 Investigació d’Acció Etnogràfica (Ethnographic Action Research) una metodologia que combina la recerca amb el desenvolupament d’un projecte i s’ha dissenyat per iniciatives de Tecnologia de la Informació i la Comunicació (TIC). Combina tres aproximacions a la recerca: etnografia, tècniques participatives i recerca d’acció.
Network Action Research
Mapeja les xarxes socials informals existents online i offline.
El paper de l’investigador és molt ampli: dinamitza el col.lectiu, parla amb funcionaris, empresaris, voluntaris, altres investigadors, periodistes, estudiants i altres ciutadans (també artistes, intel.lectuals, activistes polítics, treballadors culturals) i col.labora amb administració pública perquè participin en el procés de mapejar les xarxes socials dins la comunitat.
Canvis Més Significatius (Methodology of the Most Significant Change) es centra en l’impacte humà de les intervencions; es basa en una aproximació qualitativa i participativa, dirigida pels participants, els quals estan implicats en tots els aspectes de l’avaluació, i s’allunya de tècniques més convencionals dirigides per experts.

Per això, estem creant una ecologia comunicativa complexa.

 

Possiblement en l’intercanvi entre participants s’identificaran inquietuts, preocupacions, interessos comuns, projectes transversals,  que  podran ser sistematitzats i mesurats, i a més, donaran lloc a propostes de treball en comú, a través de les quals es compartirà informació i coneixement relacionat a l’espai, i s’anirà classificant a través de capes, categories i etiquetes i, segons el creador, la font i la matèria. També és possible que s’identifiquin jerarquies dins les plataformes (determinades per la connectivitat i per l’estructura de la xarxa de comunicació); nivells de ‘betweenness’(la importància de l’intermediari en el grup); dades històriques sobre creixement de la xarxa; patrons dins les xarxes comunitàries socials; visualitzacions de dades temporals i geogràfiques; mesurarem interaccions entre estudiants, entre estudiants i altres participants; nivells d’implicació per part de les diverses institucions/entitats. Les anomenades homegeneïtat i homofília en la comunitat (tendència dels individus a associar-se i vincular-se amb individus similars segons la seva edat, gènere, classe social, tipus de treball o altres factors) i com es relaciona amb la fortalesa multiplex de les relacions (com més forta és la relació, més canals de media online s’utilitzen).

Les conclusions d’aquest estudi informaran de nou l’ecologia comunicativa de la comunitat i permetrà millorar-la i modificar-la quan calgui, seguint una metodologia iterativa, que es retroalimenta.

En definitiva, observem el que Pink anomena “llocs etnogràfics’ que travessen els contextos online/offline, i són col.laboratius, participatius, oberts i públics (Postill and Pink, 2012). Com assenyalen Pablo Rey i Alfonso Sánchez Uzábal, a “Jóvenes Internet y Política” (2014) ‘d’investigar se n’aprèn investigant i explorant els límits de les eines de les quals disposem’ i conclouen que, ’si cal, s’inventen eines noves’. Amén.

Ecologia Comunicativa

Partim de la idea que el territori que ens envolta (el kilòmetre quadrat que ens envolta) és un excel.lent entorn on aprendre i viure quan els ciutadans tenen el poder de transformar-lo. Per això la plataforma CitizenSqKm (el Kilòmetre quadrat de la ciutadania) anima als participants a realitzar un cens de l’espai, els seus habitants, les infraestructures, els serveis, la història i la natura, i també, les dades obertes procedents de les administracions públiques i aquelles capturades per sensors.

En el kilòmetre quadrat que el rodeja, un infant pot aprendre el que li cal per ser feliç. Per ser feliç, un adult ha de poder incidir i canviar el kilòmetre quadrat que el rodeja.

Totes aquestes dades (continguts digitals) es poden crear, recollir, tractar i compartir, de manera massiva, geolocalitzada i en temps real, per qualsevol persona que tingui un dispositiu mòbil connectat a Internet (o a la xarxa). Tots els continguts (media) es poden traduir en dades numèriques accessibles pels ordinadors. A causa d’aquests atributs d’omnipresència, els media digitalitzats desdibuixen els límits entre les funcions de l’administració pública, el periodisme, l’entreteniment o els sectors educatius. Per això CitizenSqKm perment a l’usuari crear, recollir, tractar i compartir continguts digitals de manera massiva, geolocalitzada i en temps real, en una única plataforma. La plataforma conté un mapamundi dividit en kilòmetres quadrats segons l’anomenat Military Grids Reference System (Sistema de Quadrícula de Referència Militar).

L’usuari, que serà sempre un individu i haurà d’estar registrat per poder utilitzar la aplicació, podrà adoptar un kilòmetre quadrat de la quadrícula (SqKmGrid), o els kilòmetres quadrats que rodejen una institució que aglutina una comunitat (SqKmCommunity) o el kilòmetre quadrat que el rodeja a ell mateix (SqKmMe).

Diversos punts d’entrada. Cadascú podrà triar com entrar, i com participar. – estil transmedia.

1. MAPA
Una galeria per organitzar i sistematitzar el coneixement que pertany a la comunitat, geolocalitzar les dades que es generaran a través de propostes educatives, periodístiques, d’iniciativa ciutadana.
Motor base és Geomotion – Eduloc – que ja s’està utilitzant en diverses escoles, creat per Itinerarium…
Serà un mapa del món dividit en kilòmetres quadrats, seguint el Military Grids Reference System (MGRS).
Les dades hi seran classificades (filtrables) per capes, categories, etiquetes, autor i font (propia/oficial/científica).

2. BLOG 
Una galeria per capturar l’evolució del projecte des del punt de vista dels participants actius i en la qual mostrar la riquesa de coneixements, habilitats i experiència i els avenços aconseguits per la comunitat, en portar a terme el projecte (Foth, 2006). Un bloc on reflexionar, aprendre i compartir, de manera col.lectiva.
El blog acollirà entrades de:
– entitats: escoles, instituts, institucions, organitzacions, organismes, empreses, comerços, mitjans de comunicació…
– participants actius (persones humanes): administradors, responsables, gestors, validadors, gestors i usuaris; els quals escriuran petits reportatges o cròniques escrits on informaran periòdicament dels Canvis Més Significatius (Methodology of the Most Significant Change) que vagin experimentant al llarg del projecte. Això convertirà els usuaris en investigadors. Al mateix temps, seguint la Investigació d’Acció Etnogràfica(Ethnographic Action Research) l’investigador es convertirà en una part integral de l’equip.
El Blog contindrà dos apartats més:
. Mapa Comunicatiu – Per identificar i mapejar estructures comunicatives que ja estan funcionant
. Notes de Camp (notebooks) privats de l’Administrador. Recull comunicacions privades, i el social media offline (interaccions cara a cara). Trobades presencials periòdiques; intercanvis privats i informals via email/ watsapp /trucades telefòniques.

3. SOCIAL MEDIA
Galeria on dur a terme la conversa entre la comunitat.
Twitter / Facebook / Google+

4. DISPOSITIUS MÒBILS
Experiments amb mobilitat humana.

5. LA XARXA
El canal pel qual viatgen les dades: antenes, nodes i ordinadors que formen la xarxa comunitària de Guifi.net al Poblenou.

EL PROJECTE CONFINE

Els socis del projecte CONFINE són xarxes de comunitats ben establertes amb una gran base d’usuaris finals i proveïdors d’aplicacions (per exemple distribució de continguts, veu, dades i comunicació multimèdia); són institucions de recerca amb experiència en àrees clau; organitzacions sense ànim de lucre; i PIMEs amb experiència en donar suport a investigadors, xarxes comunitàries i usuaris finals. El Community-Lab testbed integra i estén tres xarxes comunitàries existents: guifi.net (Espanya),FunkFeuer (Àustria) i AWMN (Grècia).

CONFINE complementa la infraestructura Future Internet Research and Experimental (FIRE), ja existent, i crea una federació de xarxes IP amb més de 20.000 nodes i 20.000 Km d’enllaços, un test-bed. Aquestes xarxes comunitàries incorporen una àmplia varietat d’enllaços sense fils i òptics, nodes heterogenis, diferents protocols d’enrutat, aplicacions i un gran nombre d’usuaris finals que segueixen un model innovador d’autoaprovisionament, utilitzant l’espèctrum públic i sense llicència.

El projecte CONFINE va fer una convocatòria oberta a investigadors, tant de l’entorn educatiu com de l’industrial i de la resta de la societat civil, els quals des del març de 2014 indaguen sobre com els ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea es poden beneficiar dels usos del test-bed per fer recerca tècnica, social i econòmica, per millorar la sostenibilitat i la utilitat de les xarxes comunitàries.

Líder del Projecte: Universitat Politècnica de Catalunya

  • Universitat Politècnica de Catalunya
  • INESC TEC Technology & Science
  • Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral guifi.net
  • FunkFeuer
  • Athens Wireless Metropolitan Network
  • The OPLAN Foundation
  • Comunicació per a la Cooperació – Pangea
  • Fraunhofer-Gesellschaft zur Förderung der angewandten Forschung e.V.
  • Interdisciplinary Institute for Broadband Technology

Suport Financer: European Comission ICT FP7 (Contract Number: FP7 – 288535)

Experiments selecccionats (1a open call)
Open Source P2P Streaming for Community Networks – OSPS (UNITN)
Confidentiality in the open CONFINE world (UL)
Anonymous communication with unobservability (FUB)
Exploitation of information Centric network principles in wireLess communityNEtworks (CLONE) (CNIT)
Wi-Fi network Infrastructure eXtension (WiFIX) (INESCP)

Experiments selecccionats (2a open call)

Experiments tecnològics:

CrOwd-Shared Mesh netwOrk for universal internet Service – COSMOS (UCAM, LUH)
Joint Transmit Power and Rate Control on CONFINE Testbed – MinstrelBlues (TUB)
Enhancing Reflection and Self-Determination in Community Networking – Reflection (Routek)
Blessing of The Commons: Improving Radio Resource Utilization Efficiency in Community Wireless Networks – BTC (FTW)

Experiments Socials:

  • Citizenship Square Kilometer – Citizensqkm (Itinerarium, IGOP)
  • Contextual Analysis of Community Network Sustainability (NAF)
  • Impact of Community networks as Alternative infrastructure in remote and Underserved areaS – ICARUS (UWC)

Expansió del Testbed:

  • CONFINE extension towards OpenFlow experimentation: infrastructure, software and demonstrations – CONFLATE (CNIT, UNIDATA)
  • Sarantaporo.gr WiFi Networks – Sarantaporo.gr (SAR)

 

Bibliografia de referència

Benkler, Y. (2006). The wealth of networks: how social production transforms markets and freedom. New Haven [Conn.]: Yale University Press.

Chadwick, A. with May, C. (August/September 2001), ‘Interaction between states and citizens in the age of the Internet: “E-Government” in the United States, Britain and the European Union’. Paper presented to The American Political Science Association Annual Meeting, San Francisco.

Furco, A. (1996) Service-Learning: A Balanced Approach to Experiential Education, Cooperative Education Association. Online: Washington Campus Compact, viewed 3 October 2013.

Postill, J. and Pink, S. (2012)  Social media ethnography: the digital researcher in a messy web. Media International Australia.

Santos, B. de S. (2005). La universidad en el siglo XXI. Para una reforma democrática y emancipadora de la universidad. México: UNAM / CEIICH.

Subirats, J; Fuster, M; Martínez, R.; Berlinguer, M; y Salcedo, J.L.; Equipo IGOPnet (2014) Jóvenes Internet y Política , Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud.