Memòria gràfica local i coneixement lliure

Autor: David Gómez d’Amical Wikimedia

L’activitat de preservació i difusió de la memòria gràfica local (fotografies, pel·lícules, il·lustracions, documents, etc. sobre patrimoni, fets, paisatge, entorn, etc.) ha tingut sempre un caràcter de construcció del bé comú. S’ha fet, col·lectiva o individualment, per a la col·lectivitat.

D’aquesta tasca n’han resultat arxius personals molt valuosos i també arxius locals de caràcter associatiu o acollits per museus i institucions públiques. En alguns casos després de la tasca de registre hi ha hagut una tasca igualment important de documentació i preservació; de digitalització i també de divulgació.

A continuació explorarem algunes possibilitats de connexió entre les iniciatives de memòria gràfica local i el moviment de coneixement lliure, encaixant allò que tenen en comú i fent que el que s’ha preservat i documentat pugui ser més fàcilment accessible i alhora promoure que sigui re-utilitzat al màxim possible.

Trobar els arxius, preservar, digitalitzar

Els arxius locals han fet i segueixen fent una tasca important per preservar la documentació i, entre ella, la gràfica. Localitzant qui té fotografies i enregistraments audiovisuals, dibuixos, plànols, etc. i aplegant-los. I un cop aplegats datant-los, localitzant el lloc on s’han fet, identificant-hi els fets i les persones. Sovint aquesta tasca, encara que sigui feta des d’una institució, combina el treball dels professionals de la història amb la col·laboració de voluntaris i la participació ciutadana.

En alguns casos es localitzen arxius personals molt valuosos i cal trobar la manera de garantir que no desapareguin, que es puguin integrar en arxius públics o associatius, directament o les seves còpies, que si més no s’asseguri la continuïtat si la persona que l’ha creat no pogués mantenir-lo o en cas de mort d’aquesta persona.

Els arxius han de tenir les condicions per preservar els documents gràfics en bon estat. Per a plaques de vidre fotogràfiques, negatius, pel·lícules de cinema o vídeos el millor és buscar una institució, com ara la Filmoteca de Catalunya, que pugui preservar-ho en condicions i conservar-ne còpies a l’arxiu local.
Digitalitzar amb qualitat els gràfics és una forma indirecta de preservació en cas que el document físic pugui deteriorar-se o perdre’s, alhora que facilita que es pugui posar a l’abast i re-utilitzar.

Una tasca a fer des d’una perspectiva de memòria local comunitària és localitzar els arxius, tant personals, com associatius, com públics, i veure quins documents gràfics tenen, buscant la forma de posar-los en comú per veure com es complementen entre ells, com ajuden a construir històries i relacions.

Alliberar drets sobre els documents gràfics

El moviment de la cultura i el coneixement lliure aposta per protegir i divulgar les obres que estan al domini públic i no restringir més l’àmbit d’aquest, ans al contrari que els titulars de drets d’autor els alliberin voluntàriament perquè qualsevol en pugui fer ús, reproduir les obres, re-utilitzar-les i fer-ne de derivades amb el propòsit de crear un corpus cultural compartit on sigui possible l’ús lliure sense haver de demanar permisos cada vegada. Això té especialment sentit en l’àmbit de la memòria gràfica local on la recopilació, preservació i documentació s’ha fet i s’està fent amb l’afany que la memòria sigui un bé per la col·lectivitat.

Per als documents gràfics antics cal veure en termes legals si estan ja al domini públic. En la majoria de casos d’obres que es puguin considerar creatives o originals (quasi totes) això serà passats 80 anys de la mort del seu autor.
Per a obres que tinguin els drets d’autor vigents (la resta) cal que l’autor o titular de drets (els seus hereus o un editor a qui els hagi cedits, per exemple) els alliberi. Això es fa mitjançant unes “llicències” públiques estandaritzades que donen permisos d’ús. Les més conegudes i utilitzades són les Creative Commons. Entre elles hi ha la més permissiva que només reclama que s’atribueixi l’autor (CC-BY) i la lliure robusta que a més del reconeixement de l’autoria reclama que qualsevol ús mantingui la llicència lliure (CC-BY-SA). Qualsevol d’elles permet la reproducció i lliure re-utilització de l’obra per a qualsevol tipus d’ús.

Per a arxius personals on una sola persona ha creat les imatges (fotografies, pel·lícules, dibuixos) podem parlar amb el propi autor (o els seus hereus) i proposar-li d’alliberar els drets sobre les seves obres. Vegeu el cas de l’arxiu de Xavier Badia on s’està fent això.

Problema Dificultat a superar

Però si l’arxiu (sigui personal, associatiu o públic) conté gràfics de diferents autors ens hem de preguntar: l’arxiu té cedits els drets d’autor sobre el material gràfic? Segurament no, és probable que ningú hi hagués pensat.
El creador d’una obra té els drets morals a ser reconegut i té drets d’autor sobre l’ús de l’obra, bàsicament la seva publicació i transformació, que pot cedir a canvi d’una compensació o gratuïtament si vol. L’autor et pot donar o vendre l’obra en un suport físic o electrònic (foto en paper o en digital, per exemple) sense cedir-te’n els drets (per això cal una cessió explícita, preferentment a través d’un document signat). Els drets d’autor són vigents fins 70 anys després de la mort de l’autor, llavors passen al domini públic i poden ser lliurement utilitzats. Si l’arxiu no té una cessió de drets no pot publicar les fotos i imatges. Tampoc pot alliberar-les amb una llicència lliure. Això només ho pot fer el titular dels drets.

Què es pot fer?

  • Primer revisar si hi va haver una cessió de drets; verbal o escrita, que es pugui defensar.
  • Si no, fer treball de camp. Buscar els autors i els seus hereus. Explicar-los què proposem. Tenir a punt un formulari per formalitzar la cessió de drets i l’autorització per alliberar les fotos. Aprofitar-ho per millorar la documentació: identificar persones, llocs, fets, dates.

Potser es poden implicar en aquesta tasca voluntaris de l’arxiu, estudiants d’un institut o universitat, grups d’esplai, … convertir l’aparent dificultat en un element per fer aprenentatge, adquirir experiència, recollir informació i crear lligams a nivell local.

Geolocalitzar i documentar

Un document gràfic perd part del seu sentit sense el context que ens permet interpretar-lo. Quan es va crear, què representa, on es va fer, qui hi surt, etc. A vegades tenim la sort d’haver preservat un gràfic i la desgràcia d’haver-ne perdut aquesta informació. Els contactes locals són importants per recuperar-la. Però també internet pot servir-nos, posant els gràfics a l’abast de tothom i utilitzant diversos canals per demanar ajuda a la gent per identificar el que hi ha a les imatges (vegeu el cas del Museu Joan Morera i el del projecte The Commons de Flickr).
En aquesta identificació són importants: la identificació del moment, la identificació dels fets, la identificació de les persones i, també, la identificació del lloc. Aquesta última es pot relacionar bé amb la localització geogràfica, les tecnologies que permeten fer-la i el seu potencial de re-utilització. Geolocalitzar bé els gràfics permet agregar-los pel lloc que retraten i així veure’n diferents punts de vista o la seva evolució al llarg del temps. Però també ens permet fer relacions de proximitat i té un potencial a explorar pel que fa a construir comunitat a partir d’aquestes relacions, tal com estem fent al Km2 del Poblenou amb el projecte CitizenSqKm.

Posar a l’abast

Els documents de memòria gràfica local estan disponibles per qui vulgui consultar-los o fer-ne ús als arxius. L’accés a ells depèn dels mitjans que aquests arxius tinguin per facilitar-ho. La còpia i distribució a altres arxius és alhora una manera de preservar-los i de fer-los més accessibles. Però és la digitalització (en bona qualitat, que en permeti una reproducció utilitzable) la que multiplica tant la facilitat d’accés com les possibilitats de re-utilització.
És bo que l’arxiu tingui el seu propi espai de publicació a internet. Però el que té la digitalització és que la reproducció de l’obra es pot replicar a diferents llocs. Més llocs on estigui publicada vol dir més possibilitats d’accés i també vol dir preservació, en el sentit que si un dels espais de publicació deixa de tenir continuïtat el gràfic seguirà sent accessible en un altre. És per això que proposem que els arxius es plantegin publicar l’obra a més d’un lloc.

Compartir i re-utilitzar glocalment

Els continguts de memòria local geolocalitzats, documentats i disponibles a internet poden ser fàcilment re-utilitzats i combinats amb altres continguts.

Alguns dels repositoris de gràfics que hem mencionat (com Wikimedia Commons, Europeana o Flickr) tenen APIs que permeten fer-hi consultes i/o extreure’n continguts des d’altres aplicacions per utilitzar-los. Això facilita als ciutadans de fer-los servir d’una manera significativa i vinculats al lloc on viuen, on treballen, on fan activitats.

Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure que busca la compilació del coneixement humà, utilitza els gràfics publicats a Wikimedia Commons per il·lustrar i explicar millor els continguts. El sistema de dades estructurades wikiData permet afinar recerques relacionades amb aquests gràfics i, en alguns casos, omplir automàticament continguts visuals i escrits a la Wikipedia en qualsevol llengua.

Hi ha noves iniciatives, com CitizenSqKm, que permet tant publicar com localitzar informació i gràfics vinculats al lloc on som des d’un ordinador o un dispositiu mòbil.

Combinar l’accés global i la localització geogràfica obre un potencial “glocal” per la re-utilització de continguts, i creiem que seguint metodologies adequades, pot ajudar estimular les relacions ciutadanes en àmbits propers.  Aquí trobareu algunes experiències inspiradores.

Propostes

Tant des dels arxius locals, com des dels centres educatius, com de les entitats culturals o veïnals es poden fer actuacions que combinin la recuperació de la memòria amb el coneixement lliure. A continuació mencionem algunes propostes que es podrien desenvolupar:

  • Treball de camp: per alliberar drets i millorar la documentació de les imatges antigues. Buscar els autors originals de les imatge, els seus hereus o titulars de drets; també la gent que va viure els fets o en té informació. Argumentar perquè pot ser útil al bé comú alliberar les imatges, tenir un formulari per fer-ho, aprofitar per recollir informació i documentar millor, identificar llocs, fets i persones.
  • Treball de camp: per prendre o enregistrar noves imatges d’elements que estan apunt de desaparèixer o per mostrar l’estat actual d’escenaris dels quals tenim documentació gràfica antiga. Es poden fer expedicions fotogràfiques en grup, també es poden fer crides o concursos perquè cadascú vagi a fotografiar-ho pel seu compte, es poden fer sortides per anar a mesurar i aixecar plànols, especialment d’edificis que es vagin a enderrocar.
  • Digitalització de qualitat d’imatges analògiques. Es poden fer maratons de digitalització convocant gent per col·laborar-hi i explicant-los com fer-ho. Es poden també fer plans de digitalització de més llarga durada amb personal dels arxius i voluntaris.
  • Publicació i documentació d’imatges: es poden fer actuacions per publicar les imatges a Wikimedia Commons o altres repositoris fent una descripció en vàries llengües i categoritzant bé les imatges. Això es pot fer com a activitat educativa en centres docents. També es poden fer maratons o plans de treball.
  • Itineraris per conèixer la història més propera: amb la documentació que ja està en xarxa i geolocalitzada i aprofitant els dispositius mòbils es poden fer itineraris on podem veure in-situ imatges i testimonis històrics sobre un lloc. Hi hauria la possibilitat de combinar l’itinerari per conèixer amb actuacions per completar la informació, recollint imatges o testimonis al lloc.

Recursos i propostes concretes

  • Argumentari sobre llicències lliures per autors i els seus hereus. Descarrega PDF
  • Argumentari sobre llicències lliures per a arxius històrics locals. Descarrega PDF.
  • Model de carta per alliberar continguts amb el sistema d’autoritzacions de Wikimedia. Descarrega PDF o ODT.
  • Model de formulari per la cessió i/o alliberament de drets. Descarrega PDF o ODT.
  • Guia per fer una passejada del nostre patrimoni. Accedeix a la pàgina.
  • Utilitzar Wikimedia commons per posar a l’abast un fons gràfic; passos a seguir. Descarrega PDF.

Vegeu també:
On publicar la memòria gràfica local
Experiències Inspiradores: Compartir i re-utilitzar glocalment

Hi ha un comentari per aquest article
  1. Pingback: Memòria gràfica local i coneixement lliure | Amical Wikimedia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>